Amb el darrer article que vaig publicar va començar una nova etapa de la meva vida que ha estat caracteritzada pel descans estival durant el qual el bloc no ha recollit cap nota, cap pensament dels meus que acaben gravats en aquest racó a disposició d’aquells que generosament em llegiu.

Però ha arribat un moment determinant en la història d’aquest País que m’obliga a escriure i són ni més ni menys que les eleccions plebiscitàries del dia 27 de setembre. Unes eleccions que han aterrat amb poca nitidesa en el missatge per part dels dos blocs, l’unionista que va per lliure, i l’independentista que s’ha unit però que els cuperos han optat per rebaixar la unitat del País en favor d’un projecte socialista poc amant de la transversalitat.

I dic poca nitidesa perquè els únics que parlen clar són Espadaler i els seus, que del diàleg i el seny no els treus, i que tot apunta que allà es quedaran. Però trobo a faltar i molt, confrontació d’idees, de cara a cara entre candidats, de contraarguments perquè la ciutadania tingui més llum per votar amb un cert coneixement de causa. Sé que les comparacions són odioses i que són realitats diferents, però els escocesos, un mes abans del seu referèndum ja havien fet dos debats televisats confrontant els dos blocs. Aquí hem hagut d’esperar una setmana abans de les eleccions per veure un debat a 7 bandes. Fins i tot per això hem de ser diferents.

Passi el que passi, passarà. Deia Iñaki Gabilondo que res no podrà quedar igual guanyi qui guanyi ja que caldrà fer gestos cap a la majoria derrotada. Gestos que haurien de venir d’un hipotètic govern de transició o d’un govern central que ni s’ho planteja, cosa que un cop més em fa ratificar-me en la idea que la democràcia espanyola en certs aspectes encara està molt verda. Però siguem clars, el que no s’ha aconseguit amb aquestes dècades de democràcia, no s’aconseguirà amb quinze dies.

Hi ha enquestes per tots colors i per tots els bàndol, però vist l’èxit de les enquestes en les darreres eleccions europees i municipals, el millor que podriem fer tots plegats és deixar-nos d’enquestes i rumors i centrar-nos en el que toca, que és confrontar idees per fer un favor a la ciutadania de Catalunya. Estaria bé que algun mitjà de comunicació afavorís algun cara a cara dels dos blocs, però com sempre els partits han d’imperar (com ara el numeret que han muntat contra TV3 amb la junta electoral pel mig), això no es farà.

Esperarem una nova oportunitat per fer les coses diferents.

(Visited 12 time, 1 visit today)