La mateixa veïna que em va avisar, posteriorment em va expressar el seu malestar pel fet que qualsevol veí que convisqui aprop nostre, no saps si podrà tractar-se d'una persona perillosa. Circumstància totalment certa i de la que ben poca cosa es pot fer. No està exempta de raó.
Però el curiós d'aquest cas és que l'individu en qüestió va escollir viure en un barri residencial i portar un ritme de vida prou benestant, amb barco inclòs al Port de Badalona. Una idiosincràcia personal que trenca els tòpics tan sovint mal considerats de què immigració, pobresa i delinqüència formen part d'un sol pack, per molt que alguns s'entestin en uniformitzar aquests paràmetres i després encara tinguin la gosadia de dir que "
es mucho lo que nos une".
Labels
NOTES D'EN ROGER
bloc.rogerpons.cat
1 d’octubre de 2010
Al Quaeda a Esplugues?
