Ahir Israel celebrava eleccions legislatives, i el que el sondejos determinaven com el canvi polític liderat pel centre-esquerre ha quedat en res ja que el Likud del primer ministre Benjamin Netanyahu ha revalidat la seva victòria al capdavant del Parlament israelià. Malgrat això, haurà de governar amb altres partits minoritaris ultraconservadors, entre ells, el d’un exministre de Netanyahu que lidera un partit escindit del Likud.
Si el Likud i el propi primer ministre han estat demostrant fins ara una duresa innegable al front d’un estat que és capaç de perfeccionar els blindatges que inventen els americans, el fet que hagi de buscar acords amb altres minories ultraradicals enduriran indubtablement el futur govern israelià.
Qui ha de patir per aquests resultats em sembla que són dos actors importants, el primer la pròpia Palestina, que veu com el seu etern enemic fa un pas enrere (per no dir diversos) en la seva escuetíssima política d’acostament. Però també la comunitat internacional hauria de corresponsabilitzar-se del que pugui passar pròximament entre aquests dos països, i no deixar únicament en mans del papa Francesc els tímits acostaments que dia sí dia també perjudiquen a la societat civil, sobretot les classes més vulnerables.
La pregunta que em faig és, tan complicat és viure en pau i buscar la felicitat sense crear problemes entre uns i altres? Fins a quin punt les paraules atiaran els fets del futur govern? Cadrà estar atent, però un eventual govern sionista hauria trencat el bloc de gel entre Israel i Palestina, que reforçarà el conservadorisme radical radicat a les penombres de l’estat d’Israel.
Aquests dies s’ha donat a conèixer la notícia que el secretari general de l’ONU Ban Ki-Moon ha visitat els campaments de refugiats saharauis per tal de desencallar el paper mediador que des de fa 28 anys té l’organisme internacional a través de la Missió de Nacions Unides pel Referèndum al Sàhara Oc
Fa uns dies estava escoltant algunes de les aberracions que estan passant a Síria i decididament vaig pensar que calia actuar d’alguna manera, que quedar-me creuat de braços segur que no ajudaria gaire. Així que el primer que se’m va passar pel cap va ser escriure als principals eurodiputats espanyo
Ahir ens en anàvem a dormir amb la terrible notícia que hi havia hagut diversos atemptats a París i un grup d’hostatges retinguts en una discoteca de la capital francesa. Les primeres informacions, molt confuses en el nombre de víctimes segons el mitjà que escoltaves, coincidien en què els primers i
Ahir Israel celebrava eleccions legislatives, i el que el sondejos determinaven com el canvi polític liderat pel centre-esquerre ha quedat en res ja que el Likud del primer ministre Benjamin Netanyahu ha revalidat la seva victòria al capdavant del Parlament israelià. Malgrat això, haurà de governar
Dos cineastes catalans han dirigit el rodatge d’un video amb l’objectiu de remoure sensibilitats i mobilitzar així els ciutadans per anar a votar el proper 9 de novembre per canviar l’actual situació de Catalunya. Aquest vídeo té de diferent a la resta que ha estat rodat a Berlín i està impregnat d’
