Ahir ens en anàvem a dormir amb la terrible notícia que hi havia hagut diversos atemptats a París i un grup d’hostatges retinguts en una discoteca de la capital francesa. Les primeres informacions, molt confuses en el nombre de víctimes segons el mitjà que escoltaves, coincidien en què els primers indicis apuntaven a l’Estat Islàmic com a responsable tot i que fins ara enacara no s’ha reivindicat l’autor dels fets. A hores d’ara ja s’han comptabilitzat 127 morts i 180 ferits, més de 300 víctimes…
No hi ha dubte, que de confirmar-se que l’autoria dels fets correspon a Estat Islàmic, França té un problema greu a les seves mans, i de retruc una Unió Europea que està posant de manifest una falta total d’humanisme vers els refugiats siris que intenten entrar a la Unió, i una manca absoluta de lideratge pero actuar políticament com una unió coordinada d’estats i no com una colla de buròcrates que no saben cap a on anar i que són lents i ineficaços en les seves decisions.
La intel.ligència francesa qüestionada
Un element important a tenir en compte ateses les recents mogudes que hi ha hagut a França, des dels atemptats de Charlie Hebdo. Es va parlar molt aleshores de les mesures de protecció que havien d’implantar els serveis secrets però resulta, a ulls de ciutadà, que aquests no han estat capaços d’identificar la intencionalitat d’aquests atemptats, cosa que posa sobre la taula l’eficiència i la professionalitat d’aquesta estructura de la defensa francesa. Si es confirma la presència d’Estat Islàmic pels crits que alguns diuen que es van sentir a favor d’Al-lāh i l’ús de kalashnikovs així com les immolacions d’alguns terroristes, la intel·ligència acabarà sent objecte d’anàlisi per trobar-li la utilitat que ha de tenir.
El paper de França a Síria
També he sentit en aquestes darreres hores que d’alguna manera s’ha vinculat la forta presència de França en la guerra de Síria amb les conseqüències terroristes d’ahir. Tot i que de la lògica de matar no hi ha res a dir, sí que és possible plantejar la revenja en la línia de la presència militar francesa a Síria com a nexe dels fets. Sens dubte, això hauria de fer obrir els ulls no només de França sinó de la resta de països que són a Síria potenciant el mercat armamentístic començant pels americans i continuant pels russos. Cal decididament creure’ns la cultura de la pau i trencar amb els vincles armamentístics que massa sovint marquen l’acció exterior de països denominadament democràtics.
Deixa un comentari