Dimarts vinent l'Estat celebrarà el dia de la Hispanitat amb la tradicional demostració de l'armament i de les unitats militars que vetllen per la defensa del mateix.
Una demostració de força que xoca amb una cultura de la Pau avançada, tolerant i dialogant. Serà que jo no he fet el servei militar obligatori i no concebo aquest tipus de desfilades.
En cap cas qüestiono l'existència de les forces armades (això tocaria pensar-ho en una altra nota) sinó la oportunitat del moment de treure les armes al carrer.
L'Estat espanyol està integrat a l'OTAN i gràcies a aquesta integració l'exèrcit hauria de formar, si més no a nivell d'imatge, com a part d'un tot i no tant com a eina exclusiva de l'Estat.
Però l'altra cosa que no entenc és relacionar una diada d'identitat i de reafirmació amb exèrcit i armament. El que ha de ser una trobada i un dia de conciliació i de compartir l'estima a un Estat, acaba sent una demostració de la força del mateix. No crec que una diada nacional hagi de vincular-se amb tancs, avions de guerra i fusells. Però bé, així són les coses i jo cofoi no les comparteixo.
NOTES D'EN ROGER
bloc.rogerpons.cat
new TWTR.Widget({ version: 2, type: 'profile', rpp: 3, interval: 30000, width: 'auto', height: 300, theme: { shell: { background: '#506b99', color: '#ffffff' }, tweets: { background: '#ffffff', color: '#000000', links: '#506b99' } }, features: { scrollbar: false, loop: false, live: false, hashtags:
