Notes d'en Roger

Notes d'en Roger

Dilluns a darrera hora, els mitjans de comunicació es fèien ressò de les retallades que el Tribunal Constitucional ha acordat fer a l'Estatut de Catalunya. Unes retallades que afecten des de la llengua catalana fins l'economia, passant per la justícia, la bilateralitat amb l'Estat o l'organització territorial entre d'altres.

Primer, s'ha dit i analitzat per activa i per passiva durant tot aquest temps previ a la decisió de l'alt tribunal, però crec que no podem deixar de denunciar la il·legalitat que suposa que alguns dels juristes que conformen aquesta institució, estiguessin fora de llei (per haver vençut la seva plaça al tribunal) en el moment d'emetre la seva decisió. Una contradicció flagrant la que han permès els poders jurídics i polítics de l'Estat espanyol, de què alguns dels qui estan fora de la llei tinguin la gosadia de jutjar una llei orgànica refrendada pel poble català. Sens dubte, la imatge del tribunal i la dels seus membres deixa bastant que desitjar i projecta una manca de rigor jurídic i polítics, impropis d'un Estat membre de la Unió Europea.

A banda d'això, la segona qüestió que vull posar de manifest és el paper inquisidor de l'Estat espanyol davant la veu de poble de Catalunya. I això passa perquè a Espanya són més papistes que el papa, i per tant, la llei està per damunt de tot, fins i tot per damunt d'aquells elements de l'Estat que se suposa que són sobirans: el poble. És evident que davant les lleis de "convivència" tothom s'hi ha de sotmetre per tal de garantir justament això, convivència i respecte al servei de la llibertat i la felicitat dels homes, però davant la voluntat d'un poble de decidir el seu futur, fins a quin punt un tribunal corcat (em remeto al primer punt) com el TC es pot permetre decidir el nostre futur? Per què aquesta alta institució de l'Estat, el propi Govern Central i les forces polítiques centralistes entre altres, tenen tanta por i persegueixen oficialment el dret a l'autodeterminació de les nacions històriques de l'Estat espanyol? Per què aquest dogma enèrgicament utilitzat durant el franquisme de la unidad de España?

Tercer, l'aposta pel model autonòmic i de convivència que fins ara ha existit, comença a perdre la seva raó de ser. Sento a molta gent dir que si durant 30 anys de democràcia no ens han entès, és que no hi ha res a fer. La decisió del TC (amb la complicitat de PSOE i PP) ho posa clarament de manifest. Les tesis que avalen el model independentista guanyen poc a poc pes. Si pel camí del pacte no arribem enlloc (perquè aquest Estatut va ser pactat entre el Parlament de Catalunya, seu de la sobirania nacional del poble català, i les Cortes Españolas, seu de la sobirania plurinacional de l'Estat Espanyol) perquè el que no agrada es retalla, només queda escollir un camí paral·lel al model territorial actual, el camí de l'Estat català, on l'amargor espanyola no podrà vetar l'ambició d'autogovern que té el poble català. Ells mateixos amb la seva persecució permanent estan aconseguint que gent que fins ara no defensavem la independència, ara la comencem a defensar obertament. Ells estan radicalitzant les opcions de convivència entre Catalunya i Espanya a l'adoptar aquests postulats prohibicionistes i centralistes.

Quart, la corona espanyola, símbol de la realitat plurinacional de l'Estat espanyol podria fer esforços per intentar integrar els catalans en una Espanya oberta, tolerant i dialogant, però no ho fan. Són molt simpàtics, els paguem una morterada per no sé què exactament, però ni coneixen els quatre idiomes de les nacions històriques, ni els utilitzen (el web de la Casa Real per exemple, té versió en anglès, però no en català ni en basc o gallec). No mostren per tant, cap voluntat d'afecte envers Catalunya. I ho lamento, perquè se suposa que la monarquia hauria d'estar per sobre de les dretes i les esquerres, d'uns i d'altres, ja que hauria d'ésser l'element integrador de tots els ciutadans que vivim a l'Estat, però no és així.

Cinquè, cal mantenir i garantir la unitat de les forces polítiques catalanes que van donar suport a l'Estatut. Els 118 diputats del Parlament de Catalunya, els quals representen un 87 % de la representació del poble català, han de mantenir la unitat per sobre dels interessos electorals ara per cert, molt sensibles davant la imminent arribada d'eleccions. Cal actuar de manera forta, desacomplexada i conjunta. Cal que CiU, ERC, ICV i PSC-PSOE plantin cara a Madrid, a les Corts Espanyoles. És vital per tal de demostrar unitat, força, i sobretot, dignitat davant el jacobinisme espanyol.

En sisè lloc, crec que l'exministre Montilla segueix actuant com a titella entre els interessos del sector Chacón-Corbacho i els de Iceta-Ferran. Mostra d'això és el discurs que va fer, dient que el PP havia perdut la batalla del Constitucional i alhora denunciava les flagrants retallades que havia patit l'Estatut. No anem bé amb un exministre espanyol de President. Si aquest bon home ens ha de defensar, anem servits. El que cal és que convoqui eleccions anticipades ja, que no esperi a novembre, i que doti a Catalunya d'un nou govern que tingui un nou mandat llarg per poder afrontar la crisi institucional que d'Ebre cap avall han provocat. Seria el més útil pel poble català.

Per últim, dir que aniré a la manifestació del dia 10. Animaré tots els meus amics i coneguts a anar-hi, i cal que tots fem el mateix. Una persona molt propera a mi em deia que cal que la manifestació sigui un èxit per tal que els ciutadans puguem ajudar els polítics a defensar el País. Estic d'acord amb el plantejament, però em remeto a la necessitat d'unitat de la que parlava al punt cinquè. Encara ens queda Estrasburg, però cal cridar ben alt i ben fort per recuperar la identitat nacional que poc a poc ens van retallant.

Som una nació. Nosaltres decidim!

NOU ACCÉS: http://bloc.rogerpons.cat

• CONTACTA'M

dóna'm el teu suport

Rep les novetats

al teu correu electrònic:

30 de juny de 2010