Notes d'en Roger
Notes d'en Roger
Fidelitat a una idea
26 de desembre de 2010
Sobre la festivitat de Sant Esteve
24 de desembre de 2010
Pressupostos deficitaris
CiU es queda sola defensant el model d'immersió lingüística
23 de desembre de 2010
La original felicitació de Rajoy
Artur Mas: nou President de Catalunya
22 de desembre de 2010
Proposta de declaració institucional sobre la sentència del Suprem sobre el model d'immersió lingüística
Investidura colorida de teatre
21 de desembre de 2010
El mal ús de les dades personals
18 de desembre de 2010
Arrenca la nova legislatura al Parlament de Catalunya
14 de desembre de 2010
Un vídeo que sols pots veure si dónes 1,20 €
WikiLeaks: la batalla continua
100 anys d'escola Isidre Martí
Les inoportunitats del Tripartit-2
8 de desembre de 2010
La silenciosa batalla de les dues Coreas
7 de desembre de 2010
L'ascens meteòric de l'Espanyol
5 de desembre de 2010
L'actitud dels controladors aeris
Sobre l'eliminació de Medi Ambient
2 de desembre de 2010
La il·lusió del canvi encara deixa petjada
1 de desembre de 2010
Valoració post-electoral
En primer lloc, vull aprofitar aquesta columna per agraïr a tota la ciutadania d’Esplugues l’haver participat a les eleccions al Parlament de Catalunya. Unes eleccions necessàries per tal d’afrontar els propers anys amb decisió I empenta per reconduïr un País que necessita grans reformes. I deixeu-me agraïr especialment, el suport de tota aquella gent que ha confiant en la nostra força política I en el President Mas per liderar aquest canvi I fer que Convergència I Unió per primer cop en democràcia hagi guanyat aquestes eleccions també a Esplugues. Uns resultats que ens animen a ajudar també a tota aquells ciutadans que necessitin una interlocució directa amb el Govern.
Artur Mas aquest mateix matí culminarà el procés d'investidura com a 129è President de la Generalitat de Catalunya. Des que el Parlament de Catalunya el va escollir President, la premsa ha especulat dia sí dia també sobre els noms dels futurs consellers del govern Mas. Suposo que això forma part del procés d'alimentació que genera interès per vendre i per competir fins i tot entre els mitjans de comunicació.
Des de CiU vam votar en contra del projecte pressupostari per diverses discrepàncies en el model econòmic de la ciutat, però especialment per alguns punts que no ens han produït prou confiança com fer donar-hi el nostre suport.
Els resumeixo en els següents punts:
Al marge del que representa el PP, recomano que veieu la postal perquè jo l'he trobada diferent, original i amb un punt de divertida. Veieu-la
Que hi hagi la necessitat de fer una segona volta en la investidura del futur President de la Generalitat quan hi ha un empat tècnic entre dos candidats sorgits d'unes eleccions, té un cert sentit a efectes bàsicament de pactes postelectorals i d'obtenció de suports parlamentaris. Un exemple en seria la darrera investidura de Montilla, malgrat que llavors els pactes ja estaven consumats abans dels comissis.
Però que en la conjuntura política postelectoral de Catalunya hi hagi d'haver segona volta em fa pensar que estem vivint davant d'una circumstància basada en l'absurd de la tècnica del dret parlamentari. I dic això perquè més candidats a presidents de la Generalitat avui no n'hi ha cap més que en Mas. I agradi o no, la voluntat del poble de Catalunya ha estat aquesta i no té sentit agonitzar més un debat d'investidura quan el que cal és que el Govern de la Generalitat comenci a treballar i posi els fonements de la recuperació econòmica així com de la resta de temes de l'agenda política que cal afrontar.
Absurd que la resta de partits polítics s'hagin aliat 6 contra 1 en el seu vót en contra del candidat de CiU. Puc entendre que no comparteixin el discurs d'investidura del candidat a President, però posar pals a les rodes amb un no, no ajuda a res més que a retrassar l'activació del nou govern. I menys explicable per a la gent del carrer serà, veure que alguns partits polítics passin del no a l'abstenció previsible que hi haurà en la segona volta.
En definitiva, que la celebració de la investidura està colorida d'un teatre que hauria de prendre exemple de Gran Bretanya, on el govern de coalició de conservadors i liberals ja estava funcionant a la setmana de les eleccions. I seguir aquest exemple d'eficiència passa incondicionalment per reformar la llei i donar-li major operativitat.
Fa un parell de dies una veïna d'Esplugues se'm queixava del mal ús que una entitat de la ciutat està fent de les dades personals de la gent. En el seu cas perquè va col·laborar amb Esplugues Decideix per a la consulta independentista que es va fer a la ciutat, i arran d'aquí va donar el seu correu electrònic perquè li anessin enviant informació sobre la plataforma, cosa que han anat fent fins i tot amb posterioritat a la celebració de la consulta. Fins aquí res a dir.
Però el que més li va molestar va ser l'altre dia quan des de la CAL li van enviar un correu electrònic desitjant-li unes bones festes. Una curiositat no exempta de comentaris, atès que és públic i notori que qui lidera la CAL també lidera la plataforma Esplugues Decideix. En definitiva, el que és un abús del dret a la privacitat el que s'està fent d'aquestes dades personals.
I aquest fet és el que va molestar a la veïna que em comentava irritada aquesta situació. I de fet, bona part de raó té de queixar-se, quan ella mai ha donat el seu correu electrònic a la CAL, i resulta que aprofiten la base de dades d'Esplugues Decideix per a enviar correus en nom d'una altra entitat.
No desaprofitaré la ocasió quan em trobi amb en Jaume Marfany per a comentar-li aquest fet, ja que de ben segur, i crec que pel respecte i pel bé de tothom, hauria de tenir present a fi i efecte d'evitar mals majors.
Dijous passat el Parlament de Catalunya escollia Núria de Gispert com a nova presidenta de la segona institució del nostre País. Una elecció, que tot i comptar amb els vóts de PSC-PSOE, PP i C's, evidencia les poques ganes que ERC té d'arribar a acords de País amb CiU. I que l'única candidata possible (arran dels resultats electorals) fos la candidata que no rebés el suport dels republicans denota més ràbia que responsabilitat. I si a sobre és una persona de perfil nacionalista encara més.
Però al marge de l'elecció de De Gispert com a primera presidenta dona de la cambra legislativa catalana, la negativa d'ERC i ICV a negociar una entrada a la Mesa ha comportat que una entesa entre CiU, PSC-PSOE i PP hagi permès que cap d'aquests dos partits tingui representació a la Mesa. Val a dir però, que qui estava disposat a cedir una secretaria a aquestes dues formacions era CiU, però que finalment s'ha imposat el repartiment de la mesa d'acord amb els resultats electorals i el que està previst per la llei.
I sincerament, criticar la decisió de deixar fora de la Mesa a comunistes i independentistes quan la llei no els permet cap representació, i que tot el que podien haver aconseguit era gràcies a la voluntat negociadora de CiU, no em sembla coherent. Com tampoc em semblaria coherent que accedissin ICV i ERC a la mesa, i es deixi fora a C's i SI. O és que la representació és només pels qui els interessa? Si donem representació als partits petits de forma voluntària, la donem a tots o a cap. Però això de què tinguin dret a la representació uns i no uns altres em sembla bastant incoherent per no dir egoïsta.
En qualsevol cas, ja està arrencada la nova legislatura, i a primers de la setmana vinent es farà el ple d'investidura del nou president de la Generalitat, que segons ha confirmat De Gispert, proposarà a l'Artur Mas.
T'animo a què paguis aquest 1,20 € i puguis contribuïr a aquesta noble causa.
De les primeres coses que em van cridar l'atenció quan vaig anar coneixent aquest cas, és que l'organització, WikiLeaks, havia estat reconeguda i premiada internacionalment per haver destapat determinades causes internacionals. I em va xocar que dels premis i reconeixements que havia aconseguit Assange per la seva organització, s'hagués passat a ser el dolent d'aquesta història. Potser tot ni tant ni tan poc, no?
El que sí que és cert que tenir la valentia de parlar obertament i amb un llengüatge políticament incorrecte sobre la primera potència del món ha estat el desencadenant d'aquest afer i ha convertit a Assange en el cap de turc d'aquesta guerra de contraespionatge. És més, les acusacions per delictes sexuals que Suècia ha desembocat cap a ell no em produeixen gaire-gens de credibilitat veient el rumb que ha agafat aquest cas.
Però la qüestió és si el periodisme d'investigació com el que ha practicat i està practicant WikiLeaks és el camí que cal seguir per tal d'assegurar i d'afrontar la objectivitat i la jusítica que haurien d'alimentar la ciència periodística com a garant de la realitat que s'explica al món o no. Segurament que és bo i necessari que hi hagi "poders contraoficials" que obertament facin aquesta feina de denunciar i treure a la llum pública les actituds malèvoles dels governs, i sobretot dels poderosos governs que actuen amb total impunitat arreu del món, com ha estat tradicionalment el govern dels EEUU. Aquest tipus de periodisme ha d'ajudar a garantir la més legítima de les accions de servei públic que han de tenir els poders públics, i ha d'ajudar a evitar un mal ús de la política i del poder per part de l'home.
A més a més, el que fins ara WikiLeaks ha publicat, sembla ser que ha estat contrastat i que no s'ha allunyat de la realitat més real, cosa que dóna un plus de credibilitat a l'activisme d'Assange i dels seus col·laboradors. I és bo que sigui així, i que no es limitin a fer córrer rumors sense una base real al darrere.
Malgrat tot, la situació em sembla que encara donarà per parlar-ne en les properes setmanes, perquè acaba de començar una nova persecució a la llibertat d'expressió; allò pel que tantes i tantes generacions han lluitat durant moltes dècades: llibertat i democràcia.
Asseguts en les típiques cadiretes petites d'escola, en un menjador ple a vessar d'alumnes, pares, exalumnes, personal docent i de l'administració i electes, vam poder escoltar una sèrie de parlaments sobre el que ha estat l'escola Isidre Martí al llarg d'aquests cent anys d'història.
Durant l'acte, també vam poder escoltar alguns exalumnes de l'escola. Veïns que tenen més de 90 anys i que ahir explicaven joiosos les seves experiències de l'època. Un acte, incondicionalment emotiu i que de ben segur que perdurarà a la memòria de molts.
Em semblaria totalment respectable que com a ERC o des de qualsevol altra organització, decidissin portar Anglada als tribunals, tot i que la mesura a priori hauria de comportar una anàlisi més extensa. Però el que no puc entendre és com des del Govern en funcions la sra.Capdevila té la fatxenderia de seguir pilotant i impulsant mesures que, al marge de les simpaties que hi puguem tenir, estan hipotecant el futur Govern de la Generalitat.
És que encara no han entès què vol dir Govern (i departaments) en funcions? És que encara no han assumit que no governaran en els propers anys? Per què es capfiquen en pervertir la legislació? La llei explica molt clarament que un govern en funcions només ha d'estar al capdavant de l'administració i no de l'estatus polític (entengui's consellers i càrrecs de confiança, i mesures polítiques que tinguin un marcat perfil polític). I d'això el Tripartit-2 segueix abusant-ne.
I puc entendre que Convergència i Unió no faci massa crítica de tot plegat pel que li vé al damunt, i fins i tot per un punt pragmàtic pel que al traspàs de poders es refereixi. Però que ni Ciutadans ni Partit Popular hagin obert la boca en aquest tipus de coses em sembla del tot inapropiat en els moments que correm. Però és així, i per sort, per ben pocs dies.
Fa ja algunes setmanes que a la República Popular de Corea (Corea del Nord) hi va haver un gest en la succesió de l'actual líder Kim Jong-Il cap al seu fill més jove Kim Jong-Un. El gest va consistir en proclamar-lo general, de manera que s'assegurava la tercera generació d'una família de dictadors al capdavant d'aquesta dictadura comunista.
Causes circumstancials o casualitats del moment les d'aquesta succesió, quan a finals de novembre Corea del Nord bombardejava l'illa de Yeongpyeong (territori sud-coreà) al·legant una qüestió de legitimació territorial i feia un atac indiscriminat també contra la població civil d'aquest territori. Uns atacs que es van saldar amb el nomenament d'un nou ministre de Defensa per part de Seúl.
Seré malpensat en creure que aquests atacs responen a un gest del successor nord-coreà per tal de fer una demostració de força i de poder davant la casta militar de Pyongyang per tal de legitimar-se el nomenament que va fer el seu pare a dit. Però només és un pensament que em passa pel cap.
Mentrestant Corea del Sud segueix blindant el seu exèrcit amb nous mitjans per tal de fer front a aquesta intrusió nord-coreana al seu territori. La premsa no parla excessivament massa d'aquest tema però la situació està allà, amb una Xina còmplice amb Corea del Nord i uns EEUU que estan més preocupats per l'afer Wikileaks que per aquesta imminent guerra que s'acosta i que sembla no interessar massa a ningú.
Sense haver perdut encara ni un partit a casa i havent aconseguit aturar l'habitual degoteig de pèrdues de la temporada passada fora de casa, ha permès controlar les claus perquè els pericos estiguin situats i de moment consolidats a zona Champions.
Res és segur a mitja temporada, però si més no, hauria de ser aquesta situació, un alicient per a seguir en aquesta posició. Per l'equip, i especialment per l'afició que tan sovint pateix més que les aficions dels equips grans.
Els antecedents d'aquesta situació es remunten a una reivindicació del col·lectiu per millorar les seves condicions laborals, unes condicions ja en l'actualitat, bastant privilegiades respecte la gran majoria de col·lectius que avui estan malvivint atesa la conjuntura econòmica.
I és que al marge de la legítima reivindicació de millorar les seves condicions laborals, el que no pot fer el col·lectiu de controladors és paralitzar tot l'Estat en un moment en què més que mai cal estimular l'economia per recuperar la riquesa col·lectiva necessària per rellançar els llocs de treball i recuperar la qualitat de vida que avui tanta i tanta gent no té degut a l'entorn econòmic crític que tenim, i que l'entrada de capital i l'estimulació de molts sectors passen justament pel trànsit aeri.
Una paralització que afecta a milers i milers de persones, empreses i agents socials i econòmics; una paralització que en un moment inapropiat busca el lucre d'un col·lectiu que no ha de tenir queixes del seu "estatus" social quan estan cobrant uns sous mitjans de 300.000 €.
Em sembla molt encertada la rapidesa i la contundència que ha tingut el Govern de l'Estat al declarar l'
Estat d'alarmai posar al capdavant de la navegació aèria espanyola l'Exèrcit de l'Aire, mesura que ha dissuadit qualsevol intent d'amotinament per part dels controladors i que ha aconseguit recuperar la normalitat, atès l'interès general que hi havia al darrere, no només per evitar més contratemps a la recuperació econòmica, sinó també per satisfer el legítim desitg i dret que han tingut tantes famílies i tants ciutadans a fer ús dels serveis aeronàutics.Al marge d'aquesta solució immediata, el Govern de l'Estat té el repte de resoldre aquesta crítica situació d'una vegada per totes i evitar que incidents inoportuns en el temps com el d'aquests dies, es torni a repetir.
Fa dies que llegeixo opinions polítiques i de lectors crítiques amb la decisió d'Artur Mas de suprimir la conselleria de Medi Ambient. Unes crítiques tan precipitades com l'actitud del PP amb la crisi dels controladors aeris. I dic precipitades perquè hem matat l'infant abans que neixi. Em sembla que el President electe encara no ha fet públics ni els noms dels seus consellers ni la reorganització del Govern de la Generalitat perquè ens afanyem a criticar el que fins avui són rumors.
Per altra banda vull recordar que dins l'estructura bàsica d'una conselleria, just per sota del Conseller/a hi ha tants secretaris/es generals com àrees hi hagi dins el departament. Això vol dir que, suposant que es fusionés Medi Ambient amb Agricultura, hi hauria un secretari general per cada àrea i a partir d'aquí la resta d'estructures pròpies de les conselleries fusionades. I això en cap cas vol dir fer un pas enrere en determinades polítiques, simplement reorganitzar l'estructura i adaptar-la a la greu crisi econòmica que ens afecta.
És per tot plegat que frivolitzar amb aquest tema no ajuda a assumir amb responsabilitat els reptes de futur que tenim com a País.
Carta adreçada al diara Ara
Aquests dies els nostres conciutadans s'han volcat cap a nosaltres, la gent de Convergència i Unió d'Esplugues, per a felicitar-nos pels resultats electorals. Gent que ens ha aturat pel carrer, que ens ha deixat missatges al contestador de la nostra seu, trucades d'alguns militants la nit electoral, correus electrònics il·lusionants, sms als nostres mòbils... fins i tot alguns regidors i exregidors d'Esplugues que ens van felicitar a títol personal.
I parlant de felicitacions, la nit electoral tres van ser les forces polítiques d'Esplugues que ens van felicitar. El primer de tots en trucar-me va ser en Luis Ortega del PP, seguit d'una trucada de l'Enric Giner (portaveu del PSC-PSOE) i sms de l'alcadessa Pilar Díaz. La darrera trucada que vaig rebre fou d'en Jordi Figueras d'ERC. Agraïr-los des d'aquí el gest de la felicitació, tal com sempre hem fet nosaltres en comissis on els altres han guanyat altres eleccions.
La il·lusió del canvi encara deixa petjada dies després dels resultats electorals obtinguts per la federació nacionalista. És hora de treballar de valent per aixecar el País i sobretot ara ja també, per issar les veles i portar Esplugues rumb cap a l'horitzó del canvi. En parlaré més els propers dies.
EscrutiniA nivell general no va haver-hi problemes a l'escrutini tot i que en algun col·legi ens van considerar vóts nuls a alguns vóts que el reglament electoral considerava com a vàlids. Els nostres apoderats van fer-ho constar atès l'incomprensible tacticisme d'alguns membres de les meses.
Esplugues va canviar per primer cop a la història de la democràcia els resultats que s'havien tret en unes eleccions nacionals com aquestes. Convergència i Unió va superar en aproximadament cinc punts al PSC-PSOE, una fita que posa en evidència que les opcions de canvi que Esplugues va voler són totalment viables treballant molt i oferint un projecte polític seriós i serè com oferim nosaltres.
Artur Mas guanyaLa capacitat que ha tingut la gent de CiU i especialment l'Artur Mas, de marcar un estil de campanya en positiu, recomposant i oferint un lideratge al País, parlant d'idees i de propostes i fugint de la crítica incondicional i constant cap als adversaris ha permès que sumés les complicitats dels tradicionals votants de CiU i altres votants que han fet confiança a aquesta manera de fer. Ara vé el més complicat, saber administrar aquesta atomització diversificada del vót cap a CiU.
Caiguda lliure del Tripartit-2La fulminant pèrdua de vóts dels partits membres del Tripartit-2 (PSC-PSOE, ERC i ICV) ha estat molt alta. L'arrogància, les batalles internes, el desgovern i la falta de lideratge amb temes com l'Estatut, la constant submissió a Madrid, la gestió al capdavant dels Mossos d'Esquadra, els incendis d'Horta de Sant Joan, la sequera i la gestió de l'aigua, les constants pujades d'impostos, l'intervencionisme constant a les vides de la gent (limitació dels 80 km/hora, el codi de família), la nefasta gestió del deute públic (bonus que s'han emès amb el Parlament dissolt i amb el suposat finançament -
el millor de la història segons s'afanyaven a dir des del Govern- etc, han fet decaure la visió d'eficiència que havia de tenir el govern de Catalunya.
Ascens dels radicals espanyols i catalansL'ascens al Parlament del radicalisme espanyol materialitzat en un PP que va estar jugant amb un discurs espanyolista carrincló, i més greu encara, que va jugar amb un discurs racista i xenòfob amb el tema de la immigració, ha ascendit com l'escuma. No deixa no obstant de ser, el mal menor davant d'un Anglada que en determinats moments de l'escrutini tenia 3 diputats garantits. Al pol oposat, l'entrada de Laporta i la seva SI ha aconseguit 4 diputats a base de parlar d'independentisme i de res més. Ningú no sap què opina SI en la resta de temes que afecten el dia a dia del País (medi ambient, seguretat ciutadana, immigració, economia, sanitat, cultura, ensenyament, indústria...). Laporta haurà de fer un esforç per no parlar únicament d'independentisme i de dotar de mentalitat de govern al seu moviment.
Patacada de l'altra cara del radicalisme espanyol i del liberalismeFracàs total i absolut del liberalisme que propugnava Montserrat Nebrera i la seva Alternativa de Govern. Un resultat del tot residual que es va veure superat per la CORI de Santamaría i De Mairena. A l'altra banda els Ciutadans d'Albert Rivera es van topar amb un PP que recuperava el discurs més essencialista espanyol i que els va vetar un estimat increment electoral que va suposar un estancament de les posicions d'aquesta formació política.
ConclusióEl nou Parlament de Catalunya es constituïrà amb un gran partit de govern (CiU), dos partits mitjans (PSC-PSOE i PP) i la resta de partits minoritaris (ERC, ICV, C's i SI).
NOU ACCÉS: http://bloc.rogerpons.cat
dóna'm el teu suport
Rep les novetats
al teu correu electrònic: