Notes d'en Roger

Seguim trepitjant carrer. A cada visita de barri m'acompanyen membres de la meva candidatura. És el moment també de donar a conèixer l'equip de gent que m'acompanya en aquests comicis.

Torn al barri de La Plana aquesta tarda. Hem parlat amb força gent, veïns del Passatge Ametllers ens han mostrat el seu malestar per l'estat del passatge i per l'estat del barri de La Montesa. Un tema que ja he explicat al post d'ahir. Problemes amb els accessos a Sant Pere Màrtir, preguntes concretes de com proposem lluitar contra l'atur, per què votar-nos si a Esplugues hi ha molts parcs i jardins bonics, etc. Moltes preguntes, moltes respostes i molta il·lusió per poder fer un gir a la política monòtona que malauradament ha imperat fins ara.

Avui ha començat la segona setmana de campanya. Hem seguit un model semblant al de la setmana anterior; passejar pels barris i parlar amb la gent, però a un ritme molt més intens, amb presentacions, escoltant a la gent, explicant quina Esplugues volem.

Pel matí hem visitat el barri de la Montesa. Veïns preocupats per la inseguretat ciutadana, per la presència de drogodependents a punts concrets del barri, robatoris als cotxets que hi ha a l'escola bressol, l'excessiu i continuu pas de camions pel carrer St.Antoni Mª Claret, el desànim dels comerciants del barri que acusen fortament la crisi, la deixadesa dels carrers sobretot en paviment i il.luminació pública.

El resum és segons el veig, que el barri de la Montesa està molt abandonat, molt deixat de la ma del govern de la ciutat. I cal canviar aquesta situació d'abandonament, perquè en el que tots els veïns han coincidit ha estat en dir que ells paguen impostos i que mereixen que l'Ajuntament els escolti una mica.

Per la tarda la campanya l'hem centrat en els barris de Can Clota i Can Vidalet. Al petit barri hem pogut parlar amb botiguers que estan acusant desmesuradament la crisi, veuen que l'Ajuntament no els ajuda i que arriben a final de mes amb menys de 1000 euros. Donar xifres d'atur i no tenir en compte la situació de duresa que suposa tenir un negoci en marxa i que no funciona, quan hi has invertit tots els teus estalvis és molt dur.

Per altra banda, durant el passeig per Can Vidalet hem parlat amb molta gent i estic sorprès en positiu per la bona acollida que tenim. Almenys la gent ens escolta i ens explica com veu el barri. Allà els preocupa especialment la seguretat ciutadana. El govern municipal ha posat una oficina de la policia local allà fa pocs mesos, però seguim sense veure patrullar caminant cap policia local. Causa que ha de canviar.

L'anècdota de la visita ha estat quan he entrat en un forn regentat per un noi paquistanès i el nou ha començat a parlar-me en català. L'orgull de veure una immigració integrada és un símptoma de normalitat encara avui excessivament poc extès. Però que als antiimmigrants, els recomanaria que obrissin els ulls i que acabessin amb l'habitual cafè per a tothom sense distingir que no tothom és igual. Per sort.

Ahir dissabte va començar el dia brillant de sol, de llum, d'alegria, però al vespre la pluja va fer anul.lar els correfocs i la nit esotèrica previstos per llavors.

El matí de dissabte vaig assistir a la Fira del Comerç Just que es va fer a la Rambla del Carme, en ple cor del barri de La Plana. Allà els Atabalats ens van oferir una de les seves tradicionals timbalades, minuts abans que la rapsoda Isabel Lozano llegís el manifest de suport al comerç just.

Trist suport institucional a la causa. Regidors presents, jo, la regidora popular i una regidora socialista que no va tenir cap mania en seguir penjant del pit la xapeta electoral. Jo expressament vaig dur la insígnia de l'Ajuntament, perquè em semblava que calia donar el suport més institucional i no tan electoral. Una passejada pels barris Centre i Gall van acabar amb el matí de dissabte.

Per la tarda estava previst un festival de balls i el correfoc i la nit esotèrica, que tradicionalment es duu a terme al carrer de l'Església i carrer Montserrat, però la pluja, tal com dèia abans, va afectar aquestes activitats, el que només em va permetre sortir a comprar quelcom per sopar i prendre un cafè a Can Fíguls.

Diumenge pel matí vam tenir una carpa al barri Centre, a l'alçada de Can Tintoré. Força presència de gent que anava i tornava de la Parròquia de Santa Magdalena. I després vam fer un concert-vermut a la Miranda.

El diumenge per la tarda va acabar assistint a l'entrega de premis dels Jocs Florals, que es va dur a terme a la biblioteca Pare Miquel d'Esplugues, i on hi havia sobretot, molta gent coneguda del poble.

Ahir la campanya va consistir en passejar per La Plana, per Can Clota i per Can Vidalet. Vam aprofitar el passeig per a revisar algunes de les banderoles electorals que tenim penjades per diversos punts de la ciutat.

L'altra cara de la moneda és la candidatura de Via Democrática, que no té clar el límit entre Esplugues i Sant Just, i ens publicita el candidat de Sant Just en ple terme municipal d'Esplugues. Tot plegat una mica còmic, per dir-ho d'alguna manera.

A primera hora del matí m'he assabentat dels malaguanyats fets de Lorca. Un contratemps inesperat que portarà molta tristesa als veïns d'aquest poble.

El risc no obstant, serà que algún polític despiadat aprofiti la situació per fer campanya barroera i segueixi aquella consigna no escrita de degradar la política amb actituds impròpies de la causa pública.

Per altra banda, teniem previst muntar una carpa al barri de La Plana, però degut a aquests fets hem optat a nivell nacional per anul·lar totes les carpes i actes pròpiament de partit. Així que només ens ha quedat passejar per un barri tan comercial com és La Plana.

Segueix la primera setmana de campanya electoral, en aquest cas, avui dimecres passejant pels barris de Can Clota i La Plana.

He tingut ocasió de parlar amb alguns veïns preocupats pel tema urbanístic, per la política maximalista que ha portat fins ara el govern de la ciutat. Algú altre s'ha interessat més a fons pel tema de l'auditori, per unes obres malaguanyades i no acabades. Finalment he acabat pel barri centre on la gent et mira molt però sembla que no acabin d'atrevir-se a saludar-te.

Aquesta tarda hem fet una passejada per diversos barris d'Esplugues amb en Felip Puig, conseller de l'Interior de la Generalitat.

Hem començat a l'Ajuntament i hem anat passejant pel barri Centre agafant Àngel Guimerà fins Isidre Martí. Allà hem baixat fins la Rambla del Carme i carrer Rovellat, i ja després hem fet camí pel pont nou, barri de Can Clota i hem acabat a Can Vidalet on ens esperaven uns barroers militants socialistes i membres de la candidatura de la sra.Díaz, cridant consignes contra les pressumptes retallades del Govern.

Al llarg de tota la passejada, hem pogut visitar alguns comerços i hem parlat amb molta gent que se'ns ha acostat a saludar-nos. L'anècdota ha estat que una sra. ens ha dit que a mí sí que em coneixia, però que en Felip no sabia qui era.

Quan hem arribat a Can Vidalet, una carpa amb militants ens esperava. Allà hem pogut xerrar amb veïns que ens han traslladat el seu profund desencís i desengany envers la política. Una desconfiança que els qui creiem en el servei públic hem d'intentar recuperar.

Però no tot ha estat negatiu, altres veïns al mateix Can Vidalet ens han donat suport i ens han animat a seguir treballant perquè el canvi a Esplugues sigui possible.

Avui dilluns ha arrencat la setmana amb el clima electoral totalment instal.lat pels carrers d'Esplugues. Avui he visitat alguns comerços del barri Centre i després he fet una passejada pel barri de la Montesa.

Un barri allunyat del centre de la ciutat, i on el govern municipal té totalment abandonat el manteniment del barri. Carrers mal asfaltats, una il.luminació decadent, contenidors renovats però que acullen brutícia pels voltants. Passejant per aquells carrers he tingut la sensació d'estar en un barri trist, en un barri que se'l margina tot i la proximitat al barri comercial de La Plana.

El cap de setmana ha estat marcat per la participació de Convergència i Unió al Firesplugues, que novament ha estat ubicada a la Rambla del Carme, en ple cor del barri de La Plana.

Amb una participació d'assistents totalment massiva, he pogut copsar moltes impressions de gent respecte la situació política actual i la situació d'Esplugues.

Gent molt engrescada per poder canviar les coses, altres molt escèptics i desanimats. Gairebé tothom inquiet pels alts índex d'atur que pateixen els nostres veïns. Una prioritat màxima per a nosaltres i pel projecte polític que encapçalo.

Finalment la campanya electoral ha arribat als carrers de la nostra ciutat. Aquesta matinada, a les 12 fèiem la tradicional penjada del primer cartell al plató publicitari que tenim assignat en totes les eleccions, a la Plaça Santa Magdalena just davant de l'Ajuntament.

Posteriorment ens hem organitzat en equips per tal de penjar les primeres pancartes que mostren la cara del nostre candidat, amb els dos eslògans de campanya, Pons X Esplugues i Preparats x governar.

La resta del dia l'hem viscut amb una tranquila arrencada fins al vespre, on sota la condició de regidors en funcions, la Lídia i jo hem assistit a la nit dels Premis Pont d'Esplugues que s'han dut a terme al qüestionat espai de La Baronda. Dels premis destacaré el premi d'honor, que hem otorgat al Banc d'Aliments d'Esplugues per la seva incondicional i ferma tasca social que està fent dia rere dia, i d'una manera especial en aquests moments de dura situació econòmica.

Després, el dia ha acabat a l'stand del Firesplugues, on hem acabat de fer els darrers retocs per tal de deixar-lo preparat per aquest cap de setmana.

Aquestes darreres setmanes he tingut força oblidat el bloc, però el cert és que entre terminis, configuració de llistes, reunions electorals, reunions municipals i de partit, la meva vida privada i la feina, tot plegat m'aporta cansament i poc temps per dedicar-hi.

Em sembla que el pitjor, especialment complir amb els terminis legals ja ha passat. La campanya la tenim bastant enllestida i ara sobretot caldrà centrar-nos en seguir al carrer, escoltant la gent i explicant el model de ciutat que volem, i la manera de fer política que tenim.

Hem de buscar de forma prioritària solucions als problemes de l'atur. Cal maximitzar l'acció municipal en aquest sentit. És el problema més important que tenim. I cal també, fer una aposta decidida per resoldre aquesta llosa, per reflotar el comerç, l'empresa d'Esplugues i els emprenedors que tinguin ganes d'arrencar els seus projectes. I cal sens dubte, anar en consonància amb les mesures que el Govern de la Generalitat està adoptant per reflotar l'economia. No ens servirà de res tenir un govern a Esplugues que es dediqui a tenir ben nets els parcs i jardins i que busqui la confrontació amb el Govern de la Generalitat (ja portem dos mesos que el PSC-PSOE presenta mocions per reclamar que el Govern faci o deixi de fer allò que ells no han fet mentre han manat).

En definitiva, les passades i les properes setmanes seguiran marcades per l'alta activitat. Això sí, intentaré mantenir una mica més al dia les frases d'aquest bloc.

Divendres 25 de maig, 7 de la tarda a la biblioteca Pare Miquel d'Esplugues. Just davant la biblioteca, al mateix Parc Pou d'en Fèlix, inflables per a nens i xocolatada organitzats per l'Associació de Veïns del Gall. Complicitat d'aquesta associació amb el govern municipal o simple casualitat al coincidir en dia, hora i lloc amb la inauguració de l'ampliació de la biblioteca? Primer abús, tenir una laxitud amb aquesta associació al permetre que organitzessin un acte amb diners de tots els espluguins en aquestes circumstàncies.

Dins la biblioteca força més gent de l'habitual. Una comitiva institucional encapçalada per la candidata socialista i mig govern municipal, i representants de la Diputació de Barcelona (fidel institució al servei dels ajuntaments metropolitans). M'hi incorporo i així de tu a tu el portaveu socialista em presenta el personatge de la Diputació que copresideix la comitiva. Segon abús, el protocol totalment absent com és habitual dia sí dia també en els actes organitzats per l'Ajuntament. Aquí podem sumar el menyspreu que desprèn el govern municipal cap al regidors electes de l'oposició. Molta gent ens ha votat i tenim el dret a ser respectats en base a la representació que els ciutadans ens han concedit. I això sovint ho obliden.

Arribats a l'auditori, la comitiva puja a l'escenari per fer els parlaments, i la tècnica de protocol interfereix el nostre pas (vaig acompanyat de la portaveu d'ICV) per convidar-nos a seure en unes cadires que suposadament han reservat per qui? Per la oposició? Pels regidors del govern municipal? Per la policia local? Per tècnics municipals? Casualment no hi ha ningú en aquelles cadires. Doncs bé, la tècnica fa esforços incondicionals per retenir als dos portaveus municipals perquè no acompanyem a la comitiva a l'escenari. Tercer abús, deixar-nos de considerar comitiva als portaveus de l'oposició en el moment que toca fer els parlaments. No es tracta que ni ICV ni nosaltres ens posem a fer parlaments, perquè no ens toca, però el menyspreu de no establir un protocol és la vergonya més gran del respecte institucional que mereixem.

Ja decidits a acompanyar fins al final a la comitiva, ens veiem obligats a recordar a la tècnica que som regidors i que per tant tenim el dret a exercir la nostra funció, de manera que decidim seguir i acompanyem la comitiva fins al final. Quart abús, l'intentar insistentment aturar la nostra presència, quan el corresponent hauria estat que se'ns informés del que volia el govern socialista i ja està, però no fer de policia per evitar que dos regidors-portaveus estiguessim exercint la nostra funció pública.

Estem flanquejats per un panell amb l'anagrama municipal i un faristol des d'on parlaran els "protagonistes" de l'acte, i la sutilesa del fet no té nom. El color utilitzat és el vermell. Coincidència amb el color corporatiu del PSC-PSOE o simplement error d'algú al no aplicar el color blau com a color corporatiu que és? Cinquè abús, per voler visualment vendre gestió amb vinculació a aquest partit.

On està la neutralitat de tot plegat? Fins a quin punt és lícit que amb els diners de tots els contribuents juguin aquesta partida fent tota mena de trampes? Per què no prioritzen eficiència al partidisme matusser? Encara tenen dret a molestar-se quan la oposició unida reclama una nova manera de fer més respectuosa? Els nervis preelectorals i les males espectatives els fan caure en aquest tipus d'abusos? Menys abús i més respecte institucional serà la solució.

Fa setmanes que l'estancament de l'oposició líbia a Gadaffi és una realitat. Semblava que, malgrat el retard internacional, la resolucíó del Consell de Seguretat de l'ONU instant a la intervenció militar per mar i aire podria reflotar les esperances de llibertat que persegueix la oposició. Tanmateix, diferents fronts estan estancant una revolució que a hores d'ara ja hauria d'estar culminant el seu procés de relleu.

Però entre els recursos minvants que té la mateixa oposició i els rudimentaris mitjans bèlics que disposa, circumstància que suposa d'alguna manera un debilitament del front terrestre, entre les inadmissibles divisions internacionals sobre qui ha de fer front a la "gestió" de la intervenció militar (lamentables diferències entre els estats sobre si ha de ser l'ONU o l'OTAN qui ha de gestionar-ho), entre els serpentins recursos del propi Gadaffi que evidencia ser un professional escapista davant la pressió exterior, la situació és menys il·lusionant del que alguns van somniar en un primer moment.

L'existència d'una Tuníssia i un Egipte immersos en plens processos de transició que dificulten una acollida de civils, i la modesta presència de l'ONU per atendre els refugiats, evidencien que alguna cosa segueix fallant a nivell internacional, principalment la improvització i lentitud que sembla estar presidint el dia a dia de Líbia.

Però el més preocupant és saber com acabarà tot plegat, perquè si finalment Gadaffi aconsegueix resistir malgrat tots els intents de derrocar-lo, la seva política repressiva i cruel duplicarà la intensitat de represàlies cap aquells que han intentat aixecar el cap i rellevar al dictador. I aquest hauria de ser un element prou important per tenir en compte i afegir-lo als elements de respecte als drets humans i de llibertat del poble libi.

Avui al vespre tindré el goig de poder assistir a la presentació d'un amic meu, en Jordi Rosell, com a flamant candidat a la complicada alcaldia de Cornellà de Llobregat.

No he fet gaires amistats dins la política, però ell diria que és una de les poques excepcions. Una persona jove, pencaire i sobretot amb una idea molt clara del model de ciutat i del model de País que vol. En Jordi encarna la renovació generacional que Convergència i Unió ha anat fent al llarg d'aquests temps, i que a Esplugues vam afrontar fa quatre anys.

Ell sempre ha vingut a Esplugues a donar-me suport, tant a la meva presentació pública com a candidat a l'alcaldia d'Esplugues, com a la presentació de la candidatura fa un parell de dissabtes. Per això em fa molta il·lusió poder acompanyar-lo en un dia molt especial, sobretot per ell, i pel futur de Cornellà.

Molta sort des d'aquí, amic i veí Jordi!

Fa dies que una botiguera d'Esplugues em va parlar d'aquest gag del Polònia que no havia vist. Dies més tard em va arribar per correu electrònic. Al marge del to humorístic que té, el missatge és ben cert. Café para todos, peti qui peti.

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Esplugues la festa dels Tres Tombs malgrat que no coincideixi amb Sant Antoni.

De fet, pel que ens va explicar la colla dissabte a la tarda al Casal de Cultura Robert Brillas durant la presentació del banderer d'enguany, se celebra sobre aquestes dates perquè la federació de colles dóna preferència a celebrar la festivitat per Sant Antoni a aquelles poblacions on hi ha més tradició i arrelament de l'agricultura i el camp, de tal manera que la resta de ciutats com Esplugues es reparteixen la festa al llarg de l'any.

Avui el sol finalment ha acompanyat i la gent no s'ha estat de sortir un any més al carrer per a participar activament d'aquesta tradició. Moltes famílies, gent de totes les edats. Un punt de trobada el d'aquest matí de diumenge per compartir una tradició arrelada a la pagesia que és bo no perdre, sinó seguir potenciant per no oblidar d'on venim.

Avui estava de camí cap a casa quan m'he adonat de l'empastifada publicitària que el govern municipal ha fet per tota la ciutat.

Es tracta d'una campanya publicitària no només estúpida, sinó farsant. Per què? Perquè dir que a Esplugues fem realitat els projectes quan les grans obres que ha impulsat el PSC-PSOE han acabat en no res (veieu l'article Ha passat l'època dels faraons que publicava el mes passat al Pont d'Esplugues) i a més a més hipotecaran les arques municipals és de voler plasmar un descrèdit polític per part d'aquesta gent. Qui em pot dir on estan els límits de la publicitat institucional?

De fet, seguim tenint elements d'opacitat i de manca de transparència en aquest tipus de campanyes. Dimecres passat, al ple municipal reclamava per tercer mes consecutiu, un suposat conveni que afirma tenir el govern municipal amb l'empresa que penja aquestes banderoles. Però per què després de tres mesos reclamant-no no ens el deixen veure?

Quan ha costat aquesta nova campanya institucional? Seguirem investigant...

Dissabte passat, malgrat la pluja que va caure durant tot el dia, vam poder presentar a l'Avenç i amb la companyia del nostre secretari general, Josep Antoni Duran i Lleida, la candidatura que m'acompanyarà a les properes eleccions municipals del 22 de maig.

Una candidatura que es renova en un 20% respecte la gent que fa quatre anys em van acompanyar, i que repeteix la pluralitat de la major part dels barris d'Esplugues en un equilibri d'edats representatiu de tota la societat espluguina.

Més d'una i de dues persones m'han preguntat noms, però per agilitzar la presentació, en els propers dies podreu conèixer aquesta gent a través del web www.rogerpons.cat on penjarem la fotografia de cadascún d'ells. També podeu participar i donar-nos el vostre suport al Facebook del candidat clicant aquí.

Per últim, no volia acomiadar aquesta nota sense agraïr el suport de totes aquelles veïnes i veïns que van voler-nos acompanyar i sense els quals el projecte polític de Convergència i Unió quedaria totalment coix.

Fa alguns mesos des del grup municipal vam convidar al nostre secretari general, en Josep Antoni Duran Lleida a visitar la nostra estimada ciutat. Va acceptar gustosament la visita, però després de fer un intent de venir per a les eleccions nacionals, i per qüestions d'agenda, va ser impossible poder comptar amb ell.

Ara, pocs mesos abans de les eleccions municipals, podrem comptar novament amb la seva presència a Esplugues després de 12 anys, quan en Duran va acompanyar el llavors candidat de CiU a l'alcaldia Jordi Sanuy.

Recordeu que l'acte és obert a tothom i que a les 8 del vespre demà dissabte ens trobarem a l'Avenç per a presentar l'equip de gent que m'acompanyarà a les eleccions municipals. Acabarem amb una copa de cava per als qui ens acompanyeu.

Avui el Diari Ara publica una interessant entrevista al Conseller de Salut del Govern de la Generalitat on explica amb detall quin és el model sanitari que cal redissenyar per a Catalunya. Us convido a llegir l'entrevista perquè clarifica alguns dels dubtes que més d'un han tingut.

Al ciutadà li garantirem l'accés a la mateixa qualitat. És millor que t'hagis d'esperar més que no que ho vulguem fer tot abaixant els costos. Comprarem menys cotxes, però tots tindran quatre rodes. Hi ha una ratlla vermella que és l'ètica, i no la traspassarem. Però per reordenar això, tothom haurà de fer sacrificis. Ens hem acostumat a un model de proximitat que té un límit.

Hem fet un desplegament territorial descentralitzant l'activitat d'alguns centres. I això té un límit que no és tant econòmic com de garantia de qualitat. Si abans s'operaven 1.000 càncers de laringe en tres centres i ara ho fem en 12, la qualitat del servei que prestarem, per molt que ens ho facin al costat de casa, no és igual. No és el mateix un senyor que opera 300 càncers que un que n'opera 30. Compte amb aquesta idea equivocada de pensar que un servei sanitari com més a prop de casa, molt millor. A més, som el segon país en índex de metges per habitant i aquí fa 4 o 5 anys que estem dient que falten metges. Per què? Perquè si anem estenent la xarxa és molt difícil cobrir-la tota de metges.

La qüestió és que no es pot fer de tot a tot arreu. Primer, per una raó qualitativa: no té la mateixa competència un pilot que pilota 20 hores al mes que un que en pilota 1.000. I amb independència de la crisi econòmica, en l'anterior legislatura ja s'havia començat a parlar de reordenació territorial. No m'ho invento. Si s'hagués fet fa tres anys, ara tindríem uns costos sostenibles.

Sí, exactament igual. Hem de canviar el model perquè el patró de la demanda ha canviat i ara el volum més important de demanda sanitària és de malalt crònic. I ni la primària ni els hospitals estan pensats per atendre malalts crònics. La reforma dels sistema sanitari és el nostre projecte en positiu. Si continuéssim amb el mateix sistema, fracassaríem des del punt de vista sanitari.

No, el que farem seran moviments, no tancaments. Mirarem amb lupa totes aquelles inversions i si no generen despesa i descongestionen, les tirarem endavant. Un altra cosa és que si veiem una mala utilització del servei d'urgències en algun territori, posarem alguna barrera de l'estil "vostè no pot venir aquí si no l'ha vist un metge abans". Però això serà selectiu. Els ciutadans poden estar tranquils: no perdran serveis. Si s'han de moure, serà per guanyar eficiència.

Evidentment les persona podn accedir a totes les prestacions si hi ha motius clínicament justificats. Una altra cosa és que n'hi ha algunes de les quals s'abusa i és en aquestes on farem prevaler el criteri clínic.

Per exemple, el peu de diabètic. No cal que el senyor que té una llaga al peu hi vagi cada dia perquè li canviïn la gasa. Hi ha prestacions que s'han convertit en un abús. Hem anat dipositant en l'Estat coses que en altres temps et feies tu mateix. Només cal anar un diumenge al matí a un servei d'urgències d'un hospital petit. Tot nen que cau jugant a futbol i es fa una ferida va a l'hospital. Ara tot s'ha convertit en demanda sanitària. Coses que no són malaltia, com la menopausa o fins i tot els roncs. El que abans s'arreglava amb un cop de colze ara s'arregla anant al metge. Hem transformat el sistema sanitari en consumisme.

Ja ho sé. No hi trencarem. El que farem és frenar-ho, endreçar les coses des d'abaix és molt difícil. Ara revisarem el que posem de més.

L'atenció primària i els mateixos professionals ho poden fer. Hem d'acordar amb ells com comencem a crear una cultura de l'autocura. No dir-li al pacient "vingui demà", sinó "vingui demà si li passa això i allò". Les asseguradores més importants dels EUA et donen un llibre d'autocura i abans de trucar al teu metge has d'haver fet allò que t'aconsellen que facis.

Encarregarem als proveïdors de serveis menys feina de la que feien fins ara, fet que vol dir que hi haurà gent que haurà d'esperar més, és a dir, estar en llistes d'espera. I si cal canviar el decret que garanteix el termini màxim de sis mesos d'espera, ho farem. I no perdrem personal sinó plantilla flotant: gent que fa substitucions i suplències. Perquè si baixa la feina, amb la gent que hi ha ara, tenim prou.

No. Confiem plenament en les entitats que han de prendre les mesures. La meva mesura és dir-los: "Vostè tindrà menys ingressos". Jo no puc fer una mesura general que digui com han de fer les coses la primària, la salut mental o els hospitals, perquè no és igual el Trueta que Vall d'Hebron. Amb menys ingressos i en funció dels serveis que tenen i els pactes que facin amb els metges i les infermeres, ells reordenaran els seus serveis. Això és autonomia de gestió.

Hi ha un debat ideològic que hem de superar. El sistema sanitari públic no ho és perquè l'edifici sigui de l'Estat i el treballador sigui funcionari. Si jo no tinc diners per construir un hospital ni per tenir una plantilla de funcionari, ve un altre que els posa però jo els regulo, per què vull que el treballador sigui funcionari i l'edifici meu? O és que jo no mano a la Clínica Puigverd?

Volem impulsar un projecte de xarxa única d'hospitals, com el que farem entre els hospitals d'Olot, Campdevànol i Vic perquè comparteixin serveis. Treballarem amb la Societat Catalana de Medicina Familiar per augmentar la capacitat resolutiva de la primària. I això no vol dir que els metges de família hagin de treballar més sinó que tinguin el suport dels especialistes perquè el malalt no hagi d'anar a una segona consulta. Però en parlarem quan estigui fet. Perquè ara m'he trobat amb coses que el sector donava per fetes, com la recepta electrònica o la història clínica compartida, i he vist que no tenen plena implantació.

Som optimistes i pensem ens en sortirem, d'aquestes retallades, però el problema de fons de la Generalitat és el seu finançament crònic. La sanitat del nostre país només té una solució, que és el pacte fiscal. No és possible que hi hagi comunitats que estan gastant 1.600 euros per càpita i nosaltres en gastem 1.230. Aquestes de 1.600 reben en comptes de donar i nosaltres donem i en tenim menys. Això ho poden entendre fins i tot els no nacionalistes.

Amb motiu de la implantació de la nova web electoral de cara a les properes eleccions municipals del mes de maig, el domini www.rogerpons.cat apuntarà en els propers dies cap aquest web, de manera que l'accés al bloc es podrà fer:

Moltes gràcies per seguir-me.

Després de gairebé dues setmanes de constants enfrontaments entre la població líbia i el dictador dels vestits xavacans Muammar al-Gaddafi, sembla que poc a poc va perdent musculatura malgrat que el personatge en qüestió intentarà sobreviure a qualsevol preu per tal de retenir el poder.

Però per què morirà en l'intent de sobreviure fins al darrer moment Gaddafi, a diferència de Mubàrak i Ben Alí que van saber marxar "a temps"? En Marc Bassets, corresponsal de La Vanguardia avui publica un article (El Padrino en Trípoli) on radiografia el que al meu parer és l'autèntica veritat dels fets de Líbia. El que hi ha darrera del règim que no tothom segurament és capaç de veure. Una ambició econòmica que ha fet de Líbia el corralito del clan Gaddafi; el seu negoci particular.

Però l'oposició líbia serà capaç de resistir i aconseguir l'enderrocament del dictador en una setmana, tal com va avançar ahir un dels comandaments militars de l'exèrcit rebel?

Aquest migdia un parell d'operaris estaven reposant les lletres que faltaven en la retolació de la Biblioteca Central Pare Miquel d'Esplugues. Fa molts mesos que falten algunes lletres però ningú fins avui s'havia preocupat de restaurar-les. Per què? Deixadesa i rutina irreconciliable després de 32 anys de governs monocolors.

Van començar amb les presentacions dels plans de seguretat, de la dona, d'ensenyament... Han seguit amb la publicació d'un pamflet institucional a tot color on ens expliquen com serà el magnífic auditori i quins són la resta d'espais culturals de la ciutat, i ara segueixen per això.

No pot ser que governin a córre cuita i a cop de decret durant tres mesos, i la resta del temps tinguin guardada al calaix la sensibilitat i la percepció d'afrontar els problemes d'una altra manera.

Seguirà.

Dissabte vinent dia 19 a l'Avenç, a partir de les 9:30 la gent de Convergència i Unió tenim una trobada important per al projecte polític que volem oferir a la ciutat d'Esplugues. Organitzarem una Jornada Preelectoral per tal d'oferir la possibilitat als nostres militants i simpatitzants la possibilitat de participar directament en l'elaboració del nostre programa de Govern i en la campanya electoral de les properes eleccions municipals.

Volem tenir un espai de trobada on puguem sentir la veu de la nostra gent, d'aquells veïns silenciosos que confien en el nostre model de País i de ciutat i que tenen ganes d'acostar-se a nosaltres i de fer-se partíceps del nostre model de ciutat implicant-s'hi directament.

Per participar-hi només cal que els interessats ens escriviu al correu electrònic a ciu@esplugues.cat principalment per tenir un control de les persones que hi participaran, i venir dissabte vinent a l'Avenç.

Com a candidat a l'alcaldia, he convidat personalment a tots els nostres militants i simpatitzants a la jornada perquè necessitem l'ajuda de tots per guanyar les properes eleccions. Junts haurem d'aconseguir tenir la clau de la governabilitat d'aquesta estimada ciutat.

Seguim trepitjant carrer. A cada visita de barri m'acompanyen membres de la meva candidatura. És el moment també de donar a conèixer l'equip de gent que m'acompanya en aquests comicis.